El (in)justificable preu del software

Hi ha moltes coses que trobo a faltar a la carrera, suposo que com tots; tot i haver fet l'especialització del software en cap moment em van ensenyar a comptabilitzar-lo més enllà de les mètriques de desenvolupament. Ei, la teoria està molt bé però, posaria la mà al foc que qualsevol estudiant d'informàtica ha tingut a les seves mans la possibilitat de desenvolupar un aplicatiu, i en aquell moment no sabia quant demanar. I resulta, que en els millors dels casos, això només ho podem aprendre en un màster o treballant fins a arribar a unes posicions professionals concretes.
Si en aquesta entrada creus que trobaràs la manera de fer-ho, sento dir-te que no. Quantificar el valor d'un producte informàtic és quelcom difícil i a més, requereix saber-ne la finalitat i la complexitat del seu desenvolupament.

Espero però, ficar una mica de llum dins d'aquest món. Sempre que escolto converses d'aquest caire sorgeixen múltiples variants externes a part de les del propi producte: que si tot és per culpa de la no regularització de la professió, qualsevol entra en aquest món amb preus gens regularitzats, que si això és culpa de les moltes empreses que no tenen clar qui ha de ficar el preu a les hores, que si el client no sap valorar la feina que comporta el desenvolupament, que si en el paquet pressupostari no només hi entra el software, que si els business managers no haurien de ficar el preu... us en faríeu creus! I tots tenen part de raó i part errònia.

El business plan l'elaboraran segons les necessitats del client i el valor que l'aporti, però caldrà no oblidar que es requereix un enginyer que ens estimi el cost del desenvolupament del producte.
És a dir, primera afirmació a tenir present:

 L'estimació de cost no és el preu del producte!

No home no, a no ser que no vulguem guanyar res o fins i tot perdre en el desenvolupament.
Aquí hi ha dues feines en paral·lel, per un costat des de la part de negoci s'haurà de definir quin serà el valor; la teoria econòmica diu que els clients perceben el valor utilitzant punts de referència, sigui fixant-se en la competència o fins i tot altres productes que disposes en el teu catàleg. I sinó es controla s'acaben creant bombolles (s'acaben inflant els preus per acabar explotant). Però com bé diu el nom, això ho fan persones de l'àrea de negoci i a no ser que siguis emprenedor o freelance (on tu t'ho cuines tot) això ens ho podem saltar. Això sí, està bé conèixer quin valor afegit donen els "del departament del costat" a allò que estàs desenvolupant.
Segona afirmació doncs, a tenir present: 

Una bona estimació com a clau!

Quantes vegades hauré escoltat: les hores no han estat ben calculades, ens passem de pressupost, han retallat el cost per hora... És vital fer una bona planificació del desenvolupament, per poder saber quantes hores caldrà dedicar-hi i fer una estimació de recursos. Recorda a tenir en compte altres recursos a part dels humans (el model és probabilístic no determinista): software, hardware, desplaçaments (si has de visitar al client)...
Si ets capaç de reflectir tant la feina, l'esforç, el temps, com el total de coneixements necessaris en el desenvolupament, més exitosa serà aquesta estimació. Pensa que si en aquest punt ets capaç de reduir costos, podràs incrementar els nivells de qualitat i de servei. Per descomptat s'hauria de fer incís en els tipus de costos, però com que no em vull allargar gaire et deixo amb aquest document.
Però com sabré quantes hores s'hi ha de dedicar? Caldrà doncs que escollis quina metodologia d'enginyeria del software triaràs.
Per tant, tercera afirmació:

Per fer una bona estimació, l'has de lligar a la metodologia de planificació de software que hagis escollit.

Les metodologies robustes, les àgils, el model cascada, el MVP... cadascuna tindrà uns requeriments de costos diferents. Et recomano fer-ne una cerca exhaustiva si no saps de què et parlo.
A partir d'aquí visualitza totes les variables que intervenen en el procés de desenvolupament i tingues en compte que és un procés iteratiu que dependrà de cada requeriment del software (sobretot no oblidis els costos indirectes com la i+D+i que aplicaràs), de les mètriques que triïs i de les fases de proves i qualitat que especifiquis.
A causa del creixement de la indústria del software i sent l'estimació de costos una activitat complexa, les empreses dedicades a oferir diferents eines d'estimació també han augmentat en el mercat. Entre les més famoses  COCOMO II, SEER, QSM... o qualsevol ERP actual.

Què? t'he deixat encara més embolicat que al principi, no? Com es pot observar, no és feina fàcil i aquell que vulgui ser freelance no pot posar el preu segons bufa el vent. El valor afegit que vulguis donar al teu producte tindrà a veure en la seva posició en el mercat: És únic? Té una base de desenvolupament amb software d'última tendència? Te un sistema intel·ligent al darrere? És innovador? Quin tipus d'innovació?

I perquè he fet aquest resum sobre les variables en el càlcul del preu?


De què serveix aplicar tantes mètriques, si hi ha dos motius pels quals acabem abaixant el preu del nostre producte (havent aplicat bé l'anteriorment esmentat)? Perquè els nostres clients/usuaris no valoren la feina feta o no la valoren aquells de la nostra pròpia empresa els quals has presentat una estimació de costos perfectes.
Pel segon deixa'm ser directe: si el vaixell aguanta, perfecte. Sinó potser caldria fer una reestructuració de les competències a l'empresa.
Pel primer, aposto per devaluació de la nostra feina. Posem-ne un exemple: les botigues d'aplicacions. Efectivament són un punt de distribució que ha ajudat l'augment de la creació de les aplicacions, el problema és el valor que se'ls hi dóna. S'obtenen aplicacions, en alguns casos obres d'art, que han portat mesos de feina per menys del que costa un cafè. I el pitjor de tot: ens sembla car. Aquest un exemple, tu ets el client que acaba consumint l'aplicatiu i som incapaços, apostaria dir en el 70% dels casos, a valorar-les com a tal. I sí, en tots els camps passa em diràs, però en el nostre encara més.


Em ve un exemple al cap. Fa uns anys es va desenvolupar la web d'un organisme públic provincial, vaig tenir l'oportunitat no només de veure-la en primícia sinó en saber-ne el cost total. Mentre la mirava, contemplava el disseny, la feia servir, buscava quins serveis d'atenció oferia... se'm va preguntar per l'opinió producte-preu. "Què en penses?" em van dir. Per descomptat no en sabia molt però, vaig poder identificar elements a la pàgina que en aquell llavors eren claus: el disseny, la usabilitat, un sistema de cerques basades en faceting, la robustesa de la pàgina, una bona adaptació a la pantalla... i vaig concloure que sense saber el preu real que hauria estimat l'empresa, a mi em semblava que el preu de venda, estava molt bé. La resposta va ser "a nosaltres ens sembla que ha estat massa cara". Massa? Què vol dir massa? No ha de tenir uns protocols de seguretat? Complir amb una accessibilitat i usabilitat? No és de ràpida navegació i atractiva? (aspectes que un usuari mig podria ràpidament apreciar). Què vol dir massa cara? Entenem la responsabilitat que pot arribar a tenir un software en la nostra vida? Cal exigir uns mínims de qualitat!

Clar després tens notícies com que Adobe fa uns anys venia els seus productes a un preu molt més elevat a Austràlia, les discussions de si els productes d'Apple estan basats en uns costos reconeixibles o marketing, o l'última:

la TSA de EUA paga 1,4 milions de dòlars a IBM per una aplicació per iPad que l'únic que fa és calcular un random per senyalar dreta o esquerra. Esperem que en aquest cas es pugui acabar justificant d'alguna manera, perquè llavors serà un dels moltíssims casos que es coneix de preu abusiu i injustificat. De moment Kevin Burke, desenvolupador, ja ha presentat la seva denúncia publica i reclama una explicació a tal preu.

Haurem de batallar contra aquells que inflen els preus dels productes informàtics, però jo recomano no patir. Una exploració als preus del mercat, un bon desenvolupament, un bon estudi de l'eix de negoci i sobretot una transparència en els costos ens evitarà sentir que el nostre preu és injustificable.






Previous
Next Post »